(noticia publicada al setmanari el RIPOLLÈS)
• Al Ripollès hi ha molta demanda d’habitatge, però les constructores tenen molta llista d’espera per atendre la gent. Com s’entén?
El primer problema és la falta de personal, que ve derivat de no fer prou formació professional al sector de la construcció. A tota la província de Girona de centres que facin FP de construcció en tenim 3: Olot, Blanes i Girona. Si algú em pot dir que amb tres centres que facin FP amb uns 15 alumnes per classe podem cobrir un sector... ja es veu que no. Al final la formació de la construcció es fa a l’obra i és molt difícil fer-la quan no ens deixen entrar els joves als 16 anys quan deixen els estudis. Si ens els deixessin entrar, el mateix constructor els faria la formació i al cap dels anys sabria com és l’ofici. Els sindicats diuen que és que volem mà d’obra barata i no és això.
• En el cas concret del Ripollès on es treballa més?
Es fa una mica de tot, però una empresa em va dir que sempre havia d’estar fent una feina gran fora d’aquesta comarca. I em va dir que era pràcticament fer una hora o tres quarts de camí perquè si no no tenia tota la feina coberta. Per una banda, falta obra i per l’altra, falta gent. Potser el que falta és que als habitatges es quantifiqui el que val de veritat. Malauradament, no es poden fer habitatges per vendre a 1.800 euros el metre quadrat. I menys últimament que hem tingut pujades de preu desorbitades.
El mateix passaria amb l’obra pública, que a la comarca han quedat obres desertes. No és que no hi hagi anat ningú: el constructor hi aniria, el que passa que han de sortir les coses als seus preus i guanyar-se la vida. Si no el que passa és que ve un constructor que no coneix ningú i canviar preus o manera de fer l’obra. Això és greu perquè no genera confiances.
• La pandèmia ha fet canviar els gustos de la gent?
La pandèmia ens ha ensenyat que per anar bé necessitem espai per sortir a fora. Ara la gent pensa que a dins de la seva vivenda vol el pati, la sortida, la galeria... s’entén i és comprensible.
• Això fa que comarques com el Ripollès estiguin ben posicionades?
És una comarca privilegiada. Si el que construeix pot vendre a un preu que es guanyi la vida mínimament, no fer-se milionaris, funcionarà. El que convé és que vingui algú, que sigui d’aquí i faci cases i per fer-les les entitats bancàries siguin les primeres a donar ajudes per poder-les fer. I que l’administració ho posi fàcil per donar llicències. Parlant amb un constructor de la comarca, ens deia que déu-n’hi-do el que cobren a Ripoll per una ocupació de la via pública. Si els ajuntaments donessin llicències aviat, tractessin bé les seves petites empreses i els bancs donessin crèdits, la construcció s’animaria.
«Si els ajuntaments donessin llicències aviat, tractessin bé les empreses i els bancs donessin crèdits, la construcció s’animaria»
• Ha canviat el sector de la construcció després de dues grans crisis?
A llocs petits no tant, potser més a llocs grans, on constructors han quedat atrapats per obres que han patit un increment del cost dels subministraments i a l’obra pública això s’ha complicat. Pensem que la construcció mou un 10% del PIB al país. Té, a escala estatal, 1.400.000 persones treballant-hi. Però a les comarques, i el Ripollès no en queda exclòs, és el sector on més empreses han de tancar. I això vol dir que, has estat treballant tota una vida i has mantingut l’empresa i els treballadors i fas una feina malament, pots haver de tancar. Això diu molt del constructor i ara tenim un problema i és que ningú sap quins preus tindrem el mes que ve de l’acer, el ciment, l’alumini. Teòricament, ha d’anar baixant amb moderació, però hi va haver una puja bestial que va afectar obres començades. I no hi va haver cap ajuntament, cap consell comarcal, cap diputació que digués al constructor que l’obra que has assumit ha tingut un increment per materials. I el constructor podia acabar l’obra i perdre diners; deixar l’obra a mig fer i l’altra aguantar-ho i tancar l’empresa perquè no va poder tancar. Si aquestes puges hi haguessin sigut amb la farina o el pa, el govern hi posaria mà, suposo. I aquí no hi ha posat mà ningú. S’ha demanat diverses vegades i es va fer un decret llei que va caducar i ara es demana una llei que contempli la revisió de preus ordinària a totes les obres passats els 12 mesos. Això s’ha demanat des de tots els estaments i no s’ha aconseguit. A les darreres eleccions, les del passat 23 de juliol, es va demanar un mes abans i es va parlar amb el govern en funcions i va dir que sí i que ho tenia pendent, però com tantes altres coses, no es va complir.
Podeu llegir la moticia al següent enllaç:
