El dissabte passat vam iniciar les dues de les tres visites guiades organitzades per la UEC a la Masia de Sant Feliu de Boada. L’apreciada col·laboració d’Oriol Roselló, l’arquitecte responsable de la restauració de la masia, va ser clau per celebrar aquestes visites.
El President Esteve Freixas va donar la benvinguda als participants a les 10h del matí, per cert, tothom va ser molt puntual, potser un preludi de l’enorme interès que tindria la sessió. Es va fer una breu explicació de qui va ser TONI COBOS, dels premis en arquitectura tradicional que porten el seu nom, de l’associació GRETA entitat que els organitza, i també del curs de mestratge en construcció tradicional que organitzem conjuntament UEC i GRETA.
El complex visitat va ser guanyador de la primera edició, en la categoria A ( intervenció en l’arquitectura tradicional), dels Premis en Arquitectura Tradicional TONI COBOS, motiu pel qual es va escollir aquesta obra i no una altra per anar a veure.
Necessitaríem molt d’espai per fer un reportatge de tots els temes tractats, però només en comentarem uns quants per qüestions de formes. En primer lloc el més important, un comentari fet per un dels assistents, i que el mestre Oriol Roselló va considerar el millor elogi que es pot fer a un arquitecte: “ de fora, no sembla que s’hagi restaurat”. És veritat, l’aspecte extern de tots els edificis que conformen el complex, la masia, la masoneria, l’estudi i el loft, i fins i tot la valla perimetral, el jardí amb el seu pou i les seves irregularitat geològiques, donen la sensació que no han estat modificats ni s’hi hagi actuat. Ja ho hem sentit a dir abans a restauradors que “no s’ha de notar que l’obra hagi estat restaurada”. En aquest cas, al tractar-se d’una habitatge, s’ha aconseguit aquest criteri a l’exterior, mentre que l’interior, de manera voluntària, s’han reconvertit tots els espais de manera personal.
I aquí hi afegim la segona lliçó d’avui: “el client pot i de fet ha d’aportar la seva personalitat”. Si es treballa per un client l’equip responsable de la reforma (arquitectes, tècnics, direcció facultativa, constructors, industrials...) han d’escoltar aquest propietari, entendre les seves necessitats i buscar solucions perquè encaixin en l’obra i segueixi essent el màxim de coherents possible amb els materials i les tècniques tradicionals. En aquest cas els propietaris necessitaven disposar de lavabos amplis, grans, bonics, amb bones vistes,... i així ha estat, però aquest requisit queda perfectament integrat en el conjunt de l’habitatge. Les habitacions de banys ocupen espais importants i a la vegada queden camuflats, per exemple, amb gelosies. Les gelosies permeten veure de dins a fora i no a l’inversa. Hi ha autèntiques meravelles de gelosies catalanes en el nostre patrimoni.
Tercera lliçó: “recuperar la volta catalana”. Tenim tendència a no acabar de valorar, almenys de bon principi, tal i com es mereixen certes meravelles que tenim a casa nostra, hi ha nombrosos exemples, en Dalí, el cava, l’arròs de Pals, els vins de l’Empordà... i la volta catalana. Hi ha arquitectes d’arreu del món que s’interessen per aquesta meravella, i aquí molts clients i paletes no confien en la funcionalitat d’aquesta estructura. L’Oriol és un ferm convençut i així ho demostra. Sempre que pot construeix voltes catalanes que a part de funcionals, basades en materials i tècniques tradicionals, són molt més boniques, aprofiten més l’espai, duraderes i barates que els forjats de formigó. Evidentment dissabte en vam veure unes quantes, tant de nova construcció a la zona ampliada com de restaurades.
Podríem explicar moltes altres curiositat de les que es van parlar, patologies dels arcs, solucions, aïllament, envelliment de la fusta, com dissimular aires condicionats i altres instal·lacions, fongs, llum, orientacions, ah! i la piscina que hi és però que no es veu fins que hi ets, ... però no entrarem en matèria i en tot cas ho haureu de viure vosaltres mateixos.
Vam acabar esperançats en copsar que hi ha molta feina a fer, patrimoni a rehabilitar, tècniques a aprendre, futurs clients que els podem fer valorar el patrimoni que tenen i com conservar-lo, cada vegada més arquitectes que són sensibles a la construcció tradicionals (tècniques i materials), i sobretot, fer difusió d’aquest coneixement, i entendre que formant un equip i portant-lo a la pràctica, el resultat és completament satisfactori.
Agraïm molt sincerament a l’Oriol Roselló l'atenció dedicada, amb les seves explicacions tan pràctiques i entenedores, i a la família Barrull per obrir-nos les portes.
